Català.
S SORDA.
ARRISSAR
BARNÚS
ARRÒS
CASSOLA
CARROSSA
CERVESA
DANSA
EIVISSA
EMBARASSAR
DISFRESSA
LLAPIS
MASSAPÀ
MASSÍS
MOSSO
MESCLAR
MOSTASSA
PISSARRA
PÒLISSA
SABATA
SANEFA
S SONORA.
ANESTÈSIA
ADHESIÓ
ARRASAR
ÀSIA
ASIL
BASÍLICA
CASINO
CENTÈSIM
CÈSAR
COHESIÓ
CONCISIÓ
CORROSIÓ
DECISIÓ
ENTUSIASME
EPISODI
EXCLUSIU
EXPLOSIÓ
FRASA
GASOS
FASE
divendres, 12 de febrer del 2010
Català.
Text argumentatiu.
El fet sobre el qual jo vull argumentar tracta sobre dos nois que van agafar un peix en un poble de la muntanya i se l’emportaren, però desprès els varen sancionar perquè el peix estava protegit. Aquests nois van agafar aquest peix el qual estava en un poble de muntanya perquè estava molt a prop d’una indústria de conserves. El varen agafar per emportar-se’l al seu domicili on al cap d’un temps els sancionaren per agafar el peix sense permís de les autoritats. Jo crec que no està tan mal fet com per sancionar-los perquè sinó ara estaria en la panxa d’un consumidor d’aquesta indústria. Jo crec que no haurien de tenir cap sanció perquè ells ho varen fer per protegir-lo d’aquesta indústria on l’haurien triturat i ningú s’hagués adonat. Amés els nois no sabien que era una espècie protegida això vol dir que no sabien que estaven violant la llei al recollir el peix en perill. Finalment jo el que us vull dir és que el peix estava en perill i els nois el van salvar i que no sabien que no era legal agafar el peix d’aquest hàbitat, en conclusió els nois crec que no han de ser sancionats perquè no sabien que estaven violant la llei en voler salvar-lo.
Desprès de mitja hora alfinal he trubat un text argumentatiu.
Text argumentatiu.
El fet sobre el qual jo vull argumentar tracta sobre dos nois que van agafar un peix en un poble de la muntanya i se l’emportaren, però desprès els varen sancionar perquè el peix estava protegit. Aquests nois van agafar aquest peix el qual estava en un poble de muntanya perquè estava molt a prop d’una indústria de conserves. El varen agafar per emportar-se’l al seu domicili on al cap d’un temps els sancionaren per agafar el peix sense permís de les autoritats. Jo crec que no està tan mal fet com per sancionar-los perquè sinó ara estaria en la panxa d’un consumidor d’aquesta indústria. Jo crec que no haurien de tenir cap sanció perquè ells ho varen fer per protegir-lo d’aquesta indústria on l’haurien triturat i ningú s’hagués adonat. Amés els nois no sabien que era una espècie protegida això vol dir que no sabien que estaven violant la llei al recollir el peix en perill. Finalment jo el que us vull dir és que el peix estava en perill i els nois el van salvar i que no sabien que no era legal agafar el peix d’aquest hàbitat, en conclusió els nois crec que no han de ser sancionats perquè no sabien que estaven violant la llei en voler salvar-lo.
Desprès de mitja hora alfinal he trubat un text argumentatiu.
divendres, 5 de febrer del 2010
CATALÀ.
EXERCICI 3
Escriu la teva opinió sobre la pena de mort. Hi estàs d'acord o no ?Perquè?
El nivell de suport a la pena de mort varia molt a cada país. En les democràcies tant abolicionistes com retencionistes, el punt de vista del govern sol tenir un ampli suport popular i rep poca atenció de la classe política o els mitjans de comunicació. En alguns països abolicionistes, la majoria de la població recolza o ha recolzat la pena de mort, i l'abolició va ser adoptada a conseqüència de canvis polítics, com el pas d'un règim autoritari a un altre democràtic. També va influir en alguns països d'Europa el fet que l'abolició es convertís en condició necessària per poder integrar-se en la Comunitat Europea, això va obligar, per exemple, a abolir la pena de mort a França l'any 1981. Estats Units és una notable excepció: alguns estats han prohibit la pena de mort des de fa dècades (el primer en abolir-la va ser Míchigan en 1846), mentre d'altres encara la practiquen; la pena capital és avui dia un tema polèmic de discussió a tot el país. Tanmateix, en altres països és rar que es prohibeixi l'aplicació de la pena de mort a conseqüència d'una discussió pública activa dels seus mèrits i conseqüències.
Als països abolicionistes de vegades es reactiva el debat sobre la pena de mort com a reacció per algun assassinat especialment brutal, encara que pocs països l'han readmès després d'abolir-la. Tanmateix, increments sobtats en la quantitat de crims violents, com assassinats o atacs terroristes, ha empès a alguns països, com Sri Lanka o Jamaica, a posar fi a les seves moratòries sobre la pena capital. Als països retencionistes, el debat sobre la conveniència de la pena de mort sol ser reactivat cada vegada que surt a la llum un cas d'error en la seva aplicació, encara que aquest tipus de fets solen promoure modificacions en el sistema legal per millorar la seva aplicació, més que moviments cap a la prohibició del seu ús.
Una enquesta internacional del Grup Gallup de l'any 2000 assegurava que «El suport a la pena de mort a nivell mundial es troba en un 52%». El desglossament del percentatge de suport i repudi a la pena de mort per continents és: a nivell mundial, 52%/39%, Amèrica del Nord 66%/27%,[8] Àsia 63%/21%, Europa Central i de l'Est 60%/29%, Africa 54%/43%, Amèrica Llatina 37%/55%, Europa Occidental 34%/60%.
Als Estats Units, les enquestes solen mostrar un suport majoritari a la pena capital.
EXERCICI 3
Escriu la teva opinió sobre la pena de mort. Hi estàs d'acord o no ?Perquè?
El nivell de suport a la pena de mort varia molt a cada país. En les democràcies tant abolicionistes com retencionistes, el punt de vista del govern sol tenir un ampli suport popular i rep poca atenció de la classe política o els mitjans de comunicació. En alguns països abolicionistes, la majoria de la població recolza o ha recolzat la pena de mort, i l'abolició va ser adoptada a conseqüència de canvis polítics, com el pas d'un règim autoritari a un altre democràtic. També va influir en alguns països d'Europa el fet que l'abolició es convertís en condició necessària per poder integrar-se en la Comunitat Europea, això va obligar, per exemple, a abolir la pena de mort a França l'any 1981. Estats Units és una notable excepció: alguns estats han prohibit la pena de mort des de fa dècades (el primer en abolir-la va ser Míchigan en 1846), mentre d'altres encara la practiquen; la pena capital és avui dia un tema polèmic de discussió a tot el país. Tanmateix, en altres països és rar que es prohibeixi l'aplicació de la pena de mort a conseqüència d'una discussió pública activa dels seus mèrits i conseqüències.
Als països abolicionistes de vegades es reactiva el debat sobre la pena de mort com a reacció per algun assassinat especialment brutal, encara que pocs països l'han readmès després d'abolir-la. Tanmateix, increments sobtats en la quantitat de crims violents, com assassinats o atacs terroristes, ha empès a alguns països, com Sri Lanka o Jamaica, a posar fi a les seves moratòries sobre la pena capital. Als països retencionistes, el debat sobre la conveniència de la pena de mort sol ser reactivat cada vegada que surt a la llum un cas d'error en la seva aplicació, encara que aquest tipus de fets solen promoure modificacions en el sistema legal per millorar la seva aplicació, més que moviments cap a la prohibició del seu ús.
Una enquesta internacional del Grup Gallup de l'any 2000 assegurava que «El suport a la pena de mort a nivell mundial es troba en un 52%». El desglossament del percentatge de suport i repudi a la pena de mort per continents és: a nivell mundial, 52%/39%, Amèrica del Nord 66%/27%,[8] Àsia 63%/21%, Europa Central i de l'Est 60%/29%, Africa 54%/43%, Amèrica Llatina 37%/55%, Europa Occidental 34%/60%.
Als Estats Units, les enquestes solen mostrar un suport majoritari a la pena capital.
CATALÀ.
EXERCICI 2.
Escriu 5 sinònims de agradar i 5 mes de desagradar.
AGRADAR: Complaure, plaure, delectar, satisfer, acontentar, abellir.
DESAGRADAR: Desplaure, descomplaure, molestar, repugnar, disgustar.
EXERCICI 2.
Escriu 5 sinònims de agradar i 5 mes de desagradar.
AGRADAR: Complaure, plaure, delectar, satisfer, acontentar, abellir.
DESAGRADAR: Desplaure, descomplaure, molestar, repugnar, disgustar.
CATALÀ.
EXERCICI 1.
Busca al diccionari les paraules següents:
ARGUMENTAR: Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina.
OBJECTIVITAT: Qualitat d’objectiu.
SUBJECTIVITAT: Qualitat de subjectiu, Relatiu o pertanyent al subjecte, especialment al subjecte pensant.
OPINAR: Enunciar com a opinió. Alguns opinen que no cal prendre cap precaució. Què opineu sobre aquest assumpte? Tenir opinió formada. Ell opina altrament. Com opina el president?
CONCLUSIÓ: Solució definitiva, terme, fi. Conclusió d’un tractat, d’una aliança, d’un matrimoni. L’afer ha tingut una conclusió contrària a la que esperàvem. La conclusió d’un discurs, d’un poema.
EXERCICI 1.
Busca al diccionari les paraules següents:
ARGUMENTAR: Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina.
OBJECTIVITAT: Qualitat d’objectiu.
SUBJECTIVITAT: Qualitat de subjectiu, Relatiu o pertanyent al subjecte, especialment al subjecte pensant.
OPINAR: Enunciar com a opinió. Alguns opinen que no cal prendre cap precaució. Què opineu sobre aquest assumpte? Tenir opinió formada. Ell opina altrament. Com opina el president?
CONCLUSIÓ: Solució definitiva, terme, fi. Conclusió d’un tractat, d’una aliança, d’un matrimoni. L’afer ha tingut una conclusió contrària a la que esperàvem. La conclusió d’un discurs, d’un poema.
divendres, 29 de gener del 2010
CATALÀ.
Vida.
Jacob Grimm (1785 - 1863) i el seu germà, un any més jove que ell, Wilhelm (1786 - 1859) van néixer a Hanau, Hesse (Alemanya). Als 20 anys d'edat, Jacob treballava com a bibliotecari i Wilhelm com a secretari de la biblioteca. Abans d'arribar als 30 anys, havien aconseguit de sobreviure gràcies a les seves publicacions. Van ser professors universitaris a Kassel (1829 i 1839 respectivament). Estant professors de la Universitat de Gotinga, els van acomiadar en 1837 per protestar contra el rei Ernesto August I d'Hannover. L'any següent van ser invitats per Federic Guillem IV de Prússia Berlín on van exercir com a professors en la Universitat Humboldt. Després de les Revolucions de 1848 Jacob va ser membre del Parlament de Frakfurt.
Jacob Grimm i Wilhelm Grimm nasqueren a Hanau el 4 de Gener del 1785 i el 24 de febrer del 1786 respectivament. Ells eren els majors d'una família de cinc germans i una germana. El seu pare, Philipp Wilhelm, miser, fou contable a Hanau i més tard s'estigué a Steinau, on el seu pare i padrí havien estat sacerdots de l'església reformada calvinista. La mort del pare el 1796 portà dificultats socials a la familia. Després d'assistir als ensenyaments secundaris, els germans seguiren els passos paterns i estudiaren dret a la Universitat de Marburg (1802–06) amb la intenció d'entrar als serveis civils. A Marburg foren influenciats per Clemens Brentano, qui despertà a ambdós l'amor per la poesia tradicional, i Friedrich Karl von Savigny, cofundador de la escola històrica de jurisprudència, que els ensenyà un mètode d'investigació històrica que fou la base real de tota la seva investigació posterior. També altres, influenciaren fortament els Grimm, particularment el filòsof Johann Gottfried Herder (1744–1803), amb les seves idees sobre la poesia tradicional. Essencialment romangueren individuals, creant el seu treball d'acord amb els seus propis principis. El 1805 Jacob acompanyà Savigny a Paris per fer recerca al manuscrits legals de l'edat mitja. L'any següent esdevengué secretary a l'oficina de guerra de Kassel. La mort de la mare el 1808 deixà un Jacob de 23 anys amb la responsabilitat de quatre germans i una germana. Després que els francesos entraren el 1806, Jacob es feu llibreter del rei Jérôme de Westphalia el 1808 i un any més tard auditor del Consell d'Estat però retornà al servei de Hesse el 1813 després de la derrota de Napoleó. Anà dos copa a París (1814–15), per recuperar llibres i pintures valuoses robades pels francesos a Hesse i Prussia. També prengué part en el congrés de Vienna (Septembre 1814–Juny 1815). Entre 1812 i 1815 publiquen Kinder- und Hausmärchen ("Contes per la infància i la llar"), dos volums gran part de les històries dels quals foren obtinguts una dona anomenada Pastora. Les primeres col·leccions de contes publicats al 1812 es van vendre modestament a Alemanya, al principi només uns centenars d'exemplars a l'any. Les primeres edicions no estaven dirigides a un públic infantil, en un principi els germans Grimm van refusar d'utilitzar il·lustracions en els seus llibres i preferien les notes erudites al peu de pàgina, que ocupaven gairebé tant d'espai com els mateixos contes. En els seus inicis mai es van considerar escriptors per nens, sinó folkloristes patriòtics. L'Alemanya de la època dels germans Grimm havia estat ocupada pels exèrcits de Napoleó, i el nou governant pretenia suprimir la cultura local del vell règim de feus i principats de la Alemanya dels principis del segle XIX. Degut a la seva salut, Wilhelm estigué sense ocupació regular fins 1814, any en que conseguí el lloc de secretari a la biblioteca Elector a Kassel. El 1816 Jacob el seguí com a bibliotecari. El Kinder-und Hausmärchen fou seguit per una col·leció de llegendes històriques i locals d'Alemanya, Deutsche Sagen "Llegendes populars alemanyes" (1816–18), el qual mai obtingué un ampli reconeixements popular, tot i que influencià tan la literatura com l'estudi de la narrativa tradicional. Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. Mentre col·laboraren en aquests temes, Jacob començà l'estudi de la filologia amb un extens treball de gramàtica: Deutsche Grammatik, del qual es publicaren quatre edicions entre el 1819 i el 1937. La paraula deutsch en el títol no significa estrictament alemanya, sinó que es refereix més aviat al significat etimològic de comú, essent així emprat per referir-se a tots els llenguatges Germànics, els desenvolupament històric dels quals es traçat per primera vegada.
Jacob aplicà el mètode històric i el treball fou cabdal per al naixement del mètode comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre el principi de regularitat de la transformació de consonants indoeuropees en les llengües germàniques, un principi prèviament observat pel danès Rasmus Rask. El treball de Jacob sobre gramàtica exercí una enorme influència sobre l'estudi lingüístic contemporani germànic, romanç i eslau i es encara avui valuós i usat. El 1824 Jacob traduí una gramàtica Sèrbia del seu amic Vuk Stefanović Karadžić, en la que escrigué una erudita introducció sobre els llenguatges i la literatura eslava. Després, el 1826, els germans publicaren una traducció de les “Llegendes de fades i tradicions del sud de Irlanda” fent un prefaci a l'edició amb una llarga introducció sobre el seu propi saber sobre les fades. Al mateix temps, posaren la seva atenció als documents escrits de la literatura primerenca, fent sorgir noves edicions de textos antics, tan germànics com d'altres llenguatges. Jacob escriu Deutsche Rechtsaltertümer ('Antiguitats del dret germànic', 1828), un estudi de les practiques legislatives antigues i creences que ampliava les seves investigacions de la cultura tradicional germànica i proveïa fonts materials sistemàtiques excloent les fonts actuals. El treball estimulà altres publicacions a França, Holanda, Rússia i els territoris eslaus de sur i no ha estat encara superat. Wilhelm escriví Die Deutsche Heldensage ('Llegenda heroica alemanya', 1829) una col·lecció de temes i noms de les llegendes heroiques mencionades a la literatura i l'art d'ençà del s. VI fins al s. XV, juntament amb assajos sobre l'art de l'epopeya. Per aquell temps els germans havien abandonat definitivament els pensaments d'una carrera legal en favor de la recerca literaria. En els anys següents visqueren frugalment i treballaren amb constancia, posant els fonaments per als seus interessos vitals. El seu pensament estava arrelat en els canvis polítics i socials de la seva època i en el repte a que aquests donaven suport. No tenien res en comú amb el tan de mode romanticisme gòtic dels s. XVIII i XIX. El seu estat mental els feu més realistes que els romantics. Investigaren el passat i veieren en l'antiguitat la fundació de totes les institucions socials dels seus dies. Però això no vol dir que volguessin tornar al passat. Des del principi, els Grimm volien incloure material de més enllà de les seves pròpies fronteres, de les tradicions literàries d' Escandinàvia, Espanya, Holanda, Irlanda, Escocia, Anglaterra, Sèrbia i Findlàndia. Els anys a Göttingen. La tranquila felicitat a Kassel acabà el 1829, quan foren rebutjats per l'elector de Hessen-Kassel. Conseqüentment, es desplaçaren a la propera univesitat de Göttingen, on foren nomenats bibliotecaris i professors catedràtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions del país. Jacob publica Deutsche Mythologie ('Mitologia alemanya', 1835). En ell traçà la fe i les supersticions precristianes de la població germana des de la poesia, els contes de fades i els elements folklòrics, contrastant les seves creençes amb les de la mitologia clàssica i cristiana. L'obra tengué molts successors a tot Europa, però sovint els deixembles no foren tan cuidadoses en les seves sentències com Jacob havia estat.Wilhelm publicà la seva magnífica edició dels Freidank’s epigrams. Però de nou el seu destí es complicà. Quan Ernest Augustus, duc de Cumberland, fou nomenat rei de Hanover, rebutjà la constitució de 1833, que considerava massa liberal. Dues setmanes després de les declaracions del rei, els Grimm, juntament amb altres cinc professors (Els set de Göttingen), enviaren una protesta al rei, explicant que ells es sentien lligats per jurament a la antiga constitució. Els van acomiadar el 1837 i a tres d'ells, incloent Jacob, se'ls ordenà abandonar el regne. Durant els tres anys d'exili a Kassel, institucions alemanyes i de més enllà (Hamburg, Marburg, Rostock, Weimar, Bèlgica, França, Holanda, i Suïssa) intentaren obtenir els serveis dels germans. El període de Berlin El 1840 acceptaren una invitació del rei de Prussia, Frederik Guillem IV, per anar a Berlin on passaren a ser membres de la Reial Acadèmia de les Ciències, i professors de la Universitat Humboldt a Berlín. Allà començaren, el 1852, el que fou el seu projecte més ambiciós: el Deutsches Wörterbuch, un gran diccionari en 22 volums amb etimologies i exemples d'ús del lèxic alemany, que no fou acabat fins al 1960. Pretenia ser una guia pels usuaris, de la paraula parlada i escrita, així com també un referent per al treball escolar. En ell totes les paraules presents a la literatura de les tres centuries precedents, de Luter a Goethe, es mostraven amb les seves variants històriques, la seva etimologia i els seu desenvolupament semàntic. A més, el seu ús s'il·lustrava mitjançant expressions i proverbis. Després de les Revolucions de 1848 Jacob va ser membre del Parlament de Frankfurt. La col·lecció de contes va ser ampliada al 1857 i es coneix popularment com Contes de fades dels germans Grimm. Jacob i Wihlem moren a Berlín el 20 de setembre del 1863 i el 16 de desembre del 1859 respectivament.
Vida.
Jacob Grimm (1785 - 1863) i el seu germà, un any més jove que ell, Wilhelm (1786 - 1859) van néixer a Hanau, Hesse (Alemanya). Als 20 anys d'edat, Jacob treballava com a bibliotecari i Wilhelm com a secretari de la biblioteca. Abans d'arribar als 30 anys, havien aconseguit de sobreviure gràcies a les seves publicacions. Van ser professors universitaris a Kassel (1829 i 1839 respectivament). Estant professors de la Universitat de Gotinga, els van acomiadar en 1837 per protestar contra el rei Ernesto August I d'Hannover. L'any següent van ser invitats per Federic Guillem IV de Prússia Berlín on van exercir com a professors en la Universitat Humboldt. Després de les Revolucions de 1848 Jacob va ser membre del Parlament de Frakfurt.
Jacob Grimm i Wilhelm Grimm nasqueren a Hanau el 4 de Gener del 1785 i el 24 de febrer del 1786 respectivament. Ells eren els majors d'una família de cinc germans i una germana. El seu pare, Philipp Wilhelm, miser, fou contable a Hanau i més tard s'estigué a Steinau, on el seu pare i padrí havien estat sacerdots de l'església reformada calvinista. La mort del pare el 1796 portà dificultats socials a la familia. Després d'assistir als ensenyaments secundaris, els germans seguiren els passos paterns i estudiaren dret a la Universitat de Marburg (1802–06) amb la intenció d'entrar als serveis civils. A Marburg foren influenciats per Clemens Brentano, qui despertà a ambdós l'amor per la poesia tradicional, i Friedrich Karl von Savigny, cofundador de la escola històrica de jurisprudència, que els ensenyà un mètode d'investigació històrica que fou la base real de tota la seva investigació posterior. També altres, influenciaren fortament els Grimm, particularment el filòsof Johann Gottfried Herder (1744–1803), amb les seves idees sobre la poesia tradicional. Essencialment romangueren individuals, creant el seu treball d'acord amb els seus propis principis. El 1805 Jacob acompanyà Savigny a Paris per fer recerca al manuscrits legals de l'edat mitja. L'any següent esdevengué secretary a l'oficina de guerra de Kassel. La mort de la mare el 1808 deixà un Jacob de 23 anys amb la responsabilitat de quatre germans i una germana. Després que els francesos entraren el 1806, Jacob es feu llibreter del rei Jérôme de Westphalia el 1808 i un any més tard auditor del Consell d'Estat però retornà al servei de Hesse el 1813 després de la derrota de Napoleó. Anà dos copa a París (1814–15), per recuperar llibres i pintures valuoses robades pels francesos a Hesse i Prussia. També prengué part en el congrés de Vienna (Septembre 1814–Juny 1815). Entre 1812 i 1815 publiquen Kinder- und Hausmärchen ("Contes per la infància i la llar"), dos volums gran part de les històries dels quals foren obtinguts una dona anomenada Pastora. Les primeres col·leccions de contes publicats al 1812 es van vendre modestament a Alemanya, al principi només uns centenars d'exemplars a l'any. Les primeres edicions no estaven dirigides a un públic infantil, en un principi els germans Grimm van refusar d'utilitzar il·lustracions en els seus llibres i preferien les notes erudites al peu de pàgina, que ocupaven gairebé tant d'espai com els mateixos contes. En els seus inicis mai es van considerar escriptors per nens, sinó folkloristes patriòtics. L'Alemanya de la època dels germans Grimm havia estat ocupada pels exèrcits de Napoleó, i el nou governant pretenia suprimir la cultura local del vell règim de feus i principats de la Alemanya dels principis del segle XIX. Degut a la seva salut, Wilhelm estigué sense ocupació regular fins 1814, any en que conseguí el lloc de secretari a la biblioteca Elector a Kassel. El 1816 Jacob el seguí com a bibliotecari. El Kinder-und Hausmärchen fou seguit per una col·leció de llegendes històriques i locals d'Alemanya, Deutsche Sagen "Llegendes populars alemanyes" (1816–18), el qual mai obtingué un ampli reconeixements popular, tot i que influencià tan la literatura com l'estudi de la narrativa tradicional. Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. Mentre col·laboraren en aquests temes, Jacob començà l'estudi de la filologia amb un extens treball de gramàtica: Deutsche Grammatik, del qual es publicaren quatre edicions entre el 1819 i el 1937. La paraula deutsch en el títol no significa estrictament alemanya, sinó que es refereix més aviat al significat etimològic de comú, essent així emprat per referir-se a tots els llenguatges Germànics, els desenvolupament històric dels quals es traçat per primera vegada.
Jacob aplicà el mètode històric i el treball fou cabdal per al naixement del mètode comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre el principi de regularitat de la transformació de consonants indoeuropees en les llengües germàniques, un principi prèviament observat pel danès Rasmus Rask. El treball de Jacob sobre gramàtica exercí una enorme influència sobre l'estudi lingüístic contemporani germànic, romanç i eslau i es encara avui valuós i usat. El 1824 Jacob traduí una gramàtica Sèrbia del seu amic Vuk Stefanović Karadžić, en la que escrigué una erudita introducció sobre els llenguatges i la literatura eslava. Després, el 1826, els germans publicaren una traducció de les “Llegendes de fades i tradicions del sud de Irlanda” fent un prefaci a l'edició amb una llarga introducció sobre el seu propi saber sobre les fades. Al mateix temps, posaren la seva atenció als documents escrits de la literatura primerenca, fent sorgir noves edicions de textos antics, tan germànics com d'altres llenguatges. Jacob escriu Deutsche Rechtsaltertümer ('Antiguitats del dret germànic', 1828), un estudi de les practiques legislatives antigues i creences que ampliava les seves investigacions de la cultura tradicional germànica i proveïa fonts materials sistemàtiques excloent les fonts actuals. El treball estimulà altres publicacions a França, Holanda, Rússia i els territoris eslaus de sur i no ha estat encara superat. Wilhelm escriví Die Deutsche Heldensage ('Llegenda heroica alemanya', 1829) una col·lecció de temes i noms de les llegendes heroiques mencionades a la literatura i l'art d'ençà del s. VI fins al s. XV, juntament amb assajos sobre l'art de l'epopeya. Per aquell temps els germans havien abandonat definitivament els pensaments d'una carrera legal en favor de la recerca literaria. En els anys següents visqueren frugalment i treballaren amb constancia, posant els fonaments per als seus interessos vitals. El seu pensament estava arrelat en els canvis polítics i socials de la seva època i en el repte a que aquests donaven suport. No tenien res en comú amb el tan de mode romanticisme gòtic dels s. XVIII i XIX. El seu estat mental els feu més realistes que els romantics. Investigaren el passat i veieren en l'antiguitat la fundació de totes les institucions socials dels seus dies. Però això no vol dir que volguessin tornar al passat. Des del principi, els Grimm volien incloure material de més enllà de les seves pròpies fronteres, de les tradicions literàries d' Escandinàvia, Espanya, Holanda, Irlanda, Escocia, Anglaterra, Sèrbia i Findlàndia. Els anys a Göttingen. La tranquila felicitat a Kassel acabà el 1829, quan foren rebutjats per l'elector de Hessen-Kassel. Conseqüentment, es desplaçaren a la propera univesitat de Göttingen, on foren nomenats bibliotecaris i professors catedràtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions del país. Jacob publica Deutsche Mythologie ('Mitologia alemanya', 1835). En ell traçà la fe i les supersticions precristianes de la població germana des de la poesia, els contes de fades i els elements folklòrics, contrastant les seves creençes amb les de la mitologia clàssica i cristiana. L'obra tengué molts successors a tot Europa, però sovint els deixembles no foren tan cuidadoses en les seves sentències com Jacob havia estat.Wilhelm publicà la seva magnífica edició dels Freidank’s epigrams. Però de nou el seu destí es complicà. Quan Ernest Augustus, duc de Cumberland, fou nomenat rei de Hanover, rebutjà la constitució de 1833, que considerava massa liberal. Dues setmanes després de les declaracions del rei, els Grimm, juntament amb altres cinc professors (Els set de Göttingen), enviaren una protesta al rei, explicant que ells es sentien lligats per jurament a la antiga constitució. Els van acomiadar el 1837 i a tres d'ells, incloent Jacob, se'ls ordenà abandonar el regne. Durant els tres anys d'exili a Kassel, institucions alemanyes i de més enllà (Hamburg, Marburg, Rostock, Weimar, Bèlgica, França, Holanda, i Suïssa) intentaren obtenir els serveis dels germans. El període de Berlin El 1840 acceptaren una invitació del rei de Prussia, Frederik Guillem IV, per anar a Berlin on passaren a ser membres de la Reial Acadèmia de les Ciències, i professors de la Universitat Humboldt a Berlín. Allà començaren, el 1852, el que fou el seu projecte més ambiciós: el Deutsches Wörterbuch, un gran diccionari en 22 volums amb etimologies i exemples d'ús del lèxic alemany, que no fou acabat fins al 1960. Pretenia ser una guia pels usuaris, de la paraula parlada i escrita, així com també un referent per al treball escolar. En ell totes les paraules presents a la literatura de les tres centuries precedents, de Luter a Goethe, es mostraven amb les seves variants històriques, la seva etimologia i els seu desenvolupament semàntic. A més, el seu ús s'il·lustrava mitjançant expressions i proverbis. Després de les Revolucions de 1848 Jacob va ser membre del Parlament de Frankfurt. La col·lecció de contes va ser ampliada al 1857 i es coneix popularment com Contes de fades dels germans Grimm. Jacob i Wihlem moren a Berlín el 20 de setembre del 1863 i el 16 de desembre del 1859 respectivament.
CATALÀ.
Joan Amades.
Riudoms - 23/07/1890
Barcelona - 17/01/1959
Fill d'una família molt humil, Blai i Teresa, va pasar els dos primers anys de la seva vida al poble natal del seu pare: Bot.
Estudià a l'escola "Victor Hugo" del seu barri fins els nou anys en que deixa l'escola per treballar en el negoci familiar de draps que tenien als Encants. Tres anys més tard al comprar una altre parada prop del Mercat de Sant Antoni, va deixar d'estar amb els seus pares i s'hi va instal·lar, on es va dedicar a la compra i venda de llibres.El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta Mallofré. La seva dificultat de visió la va poder substituir amb l'ajuda de la seva cunyada Consol. Ella li llegia, li repassava els escrits i proves d'imprenta. El 1930 va començar la preparació del Diccionari de la Dansa que restà incomplet a causa de la guerra civil espanyola.
El 1933 començà a publicar la "Biblioteca de tradicions Populars" que amb 42 volums va assolir un gran èxit que, no per inesperat,era just i merescut.Quinze anys de recerca li van permetre reunir una gran quantitat de dades sobre la saviesa popular. Aquest mateix any començà una important col·laboració setmanal amb Ràdio Associació de Catalunya (actualment RAC 105) que va durar sis anys. Feia una xerrada sobre costums populars, tradicions i llegendes del carrers antics de Barcelona i que més tard va publicar sota el nom de "Històries i Llegendes de Barcelona.Passejada llegendària pels carrers de la ciutat vella".
Joan Amades.
Riudoms - 23/07/1890
Barcelona - 17/01/1959
Fill d'una família molt humil, Blai i Teresa, va pasar els dos primers anys de la seva vida al poble natal del seu pare: Bot.
Estudià a l'escola "Victor Hugo" del seu barri fins els nou anys en que deixa l'escola per treballar en el negoci familiar de draps que tenien als Encants. Tres anys més tard al comprar una altre parada prop del Mercat de Sant Antoni, va deixar d'estar amb els seus pares i s'hi va instal·lar, on es va dedicar a la compra i venda de llibres.El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta Mallofré. La seva dificultat de visió la va poder substituir amb l'ajuda de la seva cunyada Consol. Ella li llegia, li repassava els escrits i proves d'imprenta. El 1930 va començar la preparació del Diccionari de la Dansa que restà incomplet a causa de la guerra civil espanyola.
El 1933 començà a publicar la "Biblioteca de tradicions Populars" que amb 42 volums va assolir un gran èxit que, no per inesperat,era just i merescut.Quinze anys de recerca li van permetre reunir una gran quantitat de dades sobre la saviesa popular. Aquest mateix any començà una important col·laboració setmanal amb Ràdio Associació de Catalunya (actualment RAC 105) que va durar sis anys. Feia una xerrada sobre costums populars, tradicions i llegendes del carrers antics de Barcelona i que més tard va publicar sota el nom de "Històries i Llegendes de Barcelona.Passejada llegendària pels carrers de la ciutat vella".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)